A veure quan duro...

Pos aquí estic. Després d'anys i panys de tenir-ne ganes, al final he aconseguit fer el que volia (ja ho diuen que sóc una mica totxo). Volia vindre a Paris a passar un temps, bueeeeeno, ja ho has fet, pesat!

Primer havia de ser un any (o més, mai se sap). Després vaig començar a treballar, i la cosa es va esvanir en la fum... Però llavors vaig canviar de feina i començar a treballar de profe, con lo cualo se'm va passar pel cap deixa-ho en un quatrimestre (notar aquí la disminució temporal). Però clar, quan treballes de mestre, més aviat treballes tot l'any!

Pel qual, i després de fer molt el pesat, vaig trobar una manera de fer cap aquí (si, estic a París ara), encara que es va acabar quedant en dos mesets i a l'estiu. La qüestió és que estic fent unes pràctiques a Radio France, que m'han de servir com a crèdits per a la carrera que estic fent (i perquè ho explico tot això si no ho llegirà ningu!?). Bueno, igual quan no me'n recorde em va bé llegir-ho.

En definitiva, estic a París mig-treballant i mig-fent-el-turista, cosa que de totes formes em deixa moltes hores lliures, perquè 12 hores un dissabte no te les pots passar visitant el Sacre Coeur, i per això m'he posat a fer un blog/bloc/diari cibernètico-egocèntric (com es diu això en català?)

Au, i per acabar com he començat: a vere quan dura això!