Un divendres qualsevol a la Maison des Provinces de France. Però no! No és un qualsevol. És el dia de la neteja (només cada quinze dies...). La noia de la neteja ve a les 8,30 (uf, l'altra vegada havia vingut més tard) i m'enganxa encara a mig vestir. Li demano que torni en cinc minuts que ja hauré sortit. No sé què em contesta perquè estic mig adormit i parla francès (jeje) i em deixa els llançols nets. De totes formes en un plis plas estic fora.
Arribo a la tarda sobre les sis, i oh! sorpresa, l'habitació no ha estat netejada. Vaig a demanar socorro a consergeria, i per sort hi ha la tresorera per allí que sent el que havia passat (perquè el conserge ja em deia que no es podia fer res). La noia, una tal Cécile, em diu que tranquil que deixarà anotat per a dilluns que ho facin. Ok, cap problema.
Arriba dilluns, torno a deixar l'habitació endreçadeta perquè la netegin, i altra vegada igual! A la nit no han fet res. Baixo altre cop, i aquesta vegada vaig a secretaria, on hi ha el que em sembla que és el director de la Maison, un amb un nom molt llarg. Li torno a explicar el que ha passat i em diu que tranquil que ja se n'encarrega ell.
Següent capítol: dimarts. Ufff. Arribo a les set de la tarda i la gran neteja que m'han fet és tirar una mica de líquid a la tassa. Arghhh!!! No han netejat la tassa, ni han fregat la dutxa, ni el rentamans, ni han fregat a terra, ni l'espill.
Dimecres, això ja comença a estressar no? Baixo al matí i torno a dir-li al director i l'home crida a la cap de manteniment i la noia de la neteja. Torno a explicar el que ha passat per n-èsima vegada. Fins i tot m'acompanyen a l'habitació per veure que no està netejada. Uff, ho veuen, la cap de manteniment li diu a la noia que ho torne a fer, i aquella encara dient que ja ho havia fet, que si el divendres, que si nosequé nosequantos... Bueno, la veritat és que els llafrissos que hi ha als grifos i als marbres no són de dos dies, són de setmanes...
La conclusió: Si hagués tingut accès als materials de neteja ho haguès fet jo i fora maldecaps. Però l'únic que em donaven era una aspiradora o una granera, que dius: com nassos faig el lavabo amb això? Ja és prou temps quinze dies com per encara tindre problemes perquè t'ho facen quan toca, perquè a més 670 euros al mes tampoc és tan baratet que diguem. Bé, espero de veritat que avui quan torne ja estigue per fi fet. Qui m'ho havia de dir que tindria la meua primera "discusió" en francès per un tema tan estrany.
